Entrades recents dels blocaires:
FÒRUM - TAXA COMUNAL
TAXA COMUNAL.
El Comú d’Andorra la Vella ha posat un darrer recurs, aquest cop al Tribunal Constitucional, després de “perdre” tant a la Batllia com al tribunal Superior la seva “guerra” amb els bancs pel cobrament “indiscriminat” de les taxes en matèria de higiene i enllumenat per l’any 2009. De fet, el Comú ha de retornar als bancs 1,5 milions de euros recaptats en una mena de “impost revolucionari”.
L’explicació és molt senzilla : Segons la Llei de Finances Comunals no es pot cobrar per una taxa un import superior al servei prestat i resulta del tot evident que els bancs no han consumit 1,5 milions en concepte d’enllumenat i higiene pública.
La “batalla” per tant la guanyaran amb tota seguretat els bancs i el Comú haurà de retornar aquest 1,5 milions de euros. El problema és que ja s’encarregaran de que “algú altre” pagui per aquest concepte. Sens dubte els que pagaran seran un cop més els residents i els comerços de la parròquia. Sempre i quant no ho aturi Govern, com va passar per exemple amb els augments abusius dels preus dels aparcaments.
O bé el que farà el Comú d’Andorra la Vella serà com ja han comentat : “tornar a facturar les taxes amb un nou mètode de càlcul que si estaria del tot justificat”.
Què vol dir això?
Canviar les taxes per un impost especial ?, o “nosaltres fem el que ens dona la gana ?
Quant les “coses” es fan malament el que s’ha de fer es : pagar i callar o demanar disculpes, però també pagant. Es a dir, retornar els diners “robats”.
A tot això, em resulta molt sorprenent que tant sols s’hagi “queixat” la banca, quant la mateixa “il·legalitat” del Comú d’Andorra la Vella ha estat per a tots els empresaris i comerciants de la Capital.
El que han de fer doncs és retornar els diners a tothom i de “passada” demanar “responsabilitats” a qui va fer efectiu aquest “robatori” en forma de taxa comunal.
Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.
Noche y día (Knight & Day)
Director: James Mangold
Intèrprets: Tom Cruise, Cameron Diaz, Peter Sarsgaard, Maggie Grace
Valoració: 3/5
Sinopsi:
Ell era un astut espia a la fuga. Ella era una desventurada transeünt de camí a una boda. Els seus camins no haurien d'haver-se creuat mai, però quan ho van fer, els va desviar completament de rumb. Ara es troben en una persecució sense treva mentre tracten d'implicar-los en un mortal i enganyós incident d'espionatge. Ell va darrere d'ella com el seu cimbell, agents secrets de tots els bàndols el busquen per traïdor. Per la seva banda, ella busca la veritat sobre el que hi ha darrere del breu flirteig amb un atractiu desconegut a un aeroport i que ha desencadenat una increïble caça per tot el món amb múltiples enganys, fugides, identitats falses i confiança cega. Tota una aventura que pot acabar sent el crim del segle o la relació romàntica de la seva vida.
L'opinió del Toni:
Noche y día (Knight & Day joc de paraules que en el títol espanyol s'ha perdut del tot) feia dies que volia veure la nova pel•lícula de Tom Cruise i la guapa de la Cameron Diaz que feia 9 anys que no coincidien de nou en una pel•lícula i per això tenia ganes de tornar a veure aquestos dos actors junts en acció. Tinc que dir que es una pel•lícula molt distreta que en cap moment et donarà per poder badallar i dir on m’he posat, sinó tot el contrari es distreta i te els seus punts d’acció i humor que ho fan enganxar be per poder atreure al públic i que pugui gaudir de la pantalla. Abans d’anar al cinema vaig llegir una critica d’un company i tinc que dir que potser em va fer pensar diferent en aquesta pel•lícula, però això em va anar be perquè després va ser millor del que m’esperava. Podem veure que hi han algunes coses que no ens trauran del cap i es que l’acció 100% Americana no hi falta perquè quedi dit que es de Hollywood. També els “encierros” al més pur estil de Pamplona que jo pensava que van estar rodats a Sevilla però resulta que es a Cadis, acompanyats de la cançoneta típica de “a pamplona...”. Una pel•lícula que no et farà aixecar de la butaca i tampoc et farà aplaudir al final però si que et deixarà amb totes les anècdotes possibles.
L'escena de l'avio en què Cameron Diaz es fica al bany mentre Cruise es carrega a tota la gent del avio i la posterior reacció d'ella.
També l'escena en la qual Cruise porta a Cameron en pla ninot drogada per mig món.Defensem un gran pais, que es petit pero ben parit
Shrek 4 "3D" - El final ha arribat.
Director: Mike Mitchell
Intèrprets: Mike Myers, Cameron Diaz, Eddie Murphy, Antonio Banderas, Walt Dohrn, Jon Hamm, Jane Lynch, Craig Robinson, Julie Andrews
Valoració: 3/5
Sinopsi:
Després de desafiar un malvat drac, rescatar una bella princesa i salvar el regne dels seus sogres, què més pot fer un ogre? Bé, si el seu nom és Shrek, pot acabar sent un pare de família exemplar des de primera hora del dia fins a la nit. En comptes d'empaitar als vilatans, com feia abans, Shrek ara accepta autografiar forques de record.
Que se n'ha fet del bramar de l'ogre? La nostàlgia pels temps en els que es sentia una bèstia terrible fan Shrek caure a la trampa de firmar un pacte amb el persuasiu negociant Rumpelstiltskin. De sobte Shrek es troba amb una versió alternativa i recaragolada de "Molt, molt llunyà", on els ogres són perseguits. Rumpelstiltskin és el rei i Shrek i Fiona no es coneixen. Per aquest motiu, la missió d'Shrek serà desfer tot el que ha fet amb l'esperança de salvar els seus amics, restablir el seu món i recuperar el seu veritable i únic amor.
L'opinió del Toni:
La pel•lícula estava en versió normal i en 3D, nosaltres la vam anar a veure a Andorra en 3D, tampoc no et perdràs res, sinó el fet de pagar una mica més per poder-la gaudir amb les ulleres. La ultima entrega d’aquesta saga de dibuixos animats dels estudis DreamWorks, deixa molt que desitjat però es una bona sortida a fer el tancament d’aquesta historia. La primera i la segona entrega eren molt per sobre de la tercera, però la quarta sembla que sigui millor que la tercera i es torni a posar al nivell del principi. En aquesta ultima entrega de Shrek 4 'torna a atorgar una maduresa al “Ogro” que havia perdut en les anteriors seqüeles. Està clar que es una pel•lícula per totes les edats (no em digueu que no!). En aquesta ultima entrega jo crec que a estat inferior en tema de gags, segurament ja deu ser perquè vas amb la mentalitat de que serà com les demès que solien vindre un darrere l’altre i la veus més fluixa però com us diré que per tancar la saga de Shrek ja està prou be.
La imatge del gat ben gros no te rebuig de veure, el pobre que casi no es pot ni moure.Defensem un gran pais, que es petit pero ben parit
Guifi.net en los Pirineos, una necesidad.
Gustave Courbet
Aquests dies he redescobert Gustave Courbet amb una mirada diferent a la seva obra. Un parell d'hores a l'Orsay permeten dedicar una bona estona al realisme de Courbet. Bona cosa endinsar-se a la temàtica, la organització escènica dels personatges i el joc de llums i ombres que crea un ambient irreal en "L'atelier du peintre", segurament la seva principal obra que no em canso de mirar.
Però també "Un enterrement à Ornans" amb característiques similars a l'anterior pel que fa a la composició coral i el realisme dels rostres, o molts altres quadres que completen una obra important: el lluminós "La falaise d'Etretat après l'orage", el violent "Combat de cerfs" , les sensuals "Baigneuses" , la natura despullada de "La source" o el cada vegada més famós "L'origin du monde" des de que s'exposa públicament i sense vergonya.
M'hagués agradat veure "Le sommeil" i "Les Demoiselles au bord de la Seine", al Petit Palais i "Les cribleuses de blé" al Musée des Beaux-Arts de Nantes però no hi va haver temps. Une autre fois!
Som una NACIÓ? No ho dubtis!
Com tots sabreu, la sentència del tribunal Constitucional ha deixat molt (moltíssim) a desitjar des del punt de vista Catalanista i Nacionalista: incompetència, espanyolitat, conservadorisme i molts altres factors dels quals gaudeix, per desgràcia, aquest òrgan del govern Espanyol.
La retallada no ha afectat de forma suficient al poble Català (irònicament parlant) que faltaven les paraules i la valoració del president Zapatero: "una decisión correcta y acertada". Vergonya!
Aquest és el president escollit per una part dels Catalans perquè governi Espanya? Aquest és membre del partit, que juntament amb dos més, està dirint políticament Catalunya? Aquesta és la realitat político-social del nostre país? I a sobre, en crisi!
Penso que cadascú té la seva pròpia opinió sobre aquesta sentència i que per gustos hi ha els colors, però el que està molt clar és que Catalunya necessita un CANVI, i com més ràpid millor! Senyors del PSC-PSOE, no n'hi ha prou en que en cada precampanya i campanya electoral apareguin (i després tornin a desaparèixer) militants i simpatitzants vostres amb ideologia independentista. A qui voleu enganyar? (en certa part, ho aconseguiran, no acabo d'entendre perquè...).
El dia 10-J, Catalunya ha de fer sentir-se en contra d'aquesta sentència: Som una nació i nosaltres decidim!
I ah... ja que da menys pel Canvi! Les eleccions al parlament s'apropen!
Sergi
Comment on Noves instruccions per a la premsa by El clau per la cabota » Consejo General en la Casa del Valle
[...] Un fet que recorda moltíssim al que ja explicava el company Joan Antoni Guerrero al seu bloc (http://diariandorra.ad/blocs/jaguerrero/2010/04/19/noves-instruccions-per-a-la-premsa/ ). També es limita el temps en que es poden fer fotografies des de l’altra banda de la [...]
Papallones al poble d'Alsamora
Us deixo aquí algunes de les fotografies que ha fet sobre les papallones del nostre poble, aquells éssers que fugaçment viuen amb nosaltres, com una alè, per tornar a renéixer d’any en any.
I finalment, us proposo un joc... a veure si trobeu la papallona a la següent imatge!
Moltes gràcies, Manel, esperem gaudir molts anys dels fruits de la teva paciència!
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_CNBK
Fons Fàbrica J. Trepat de Maquinària Agrícola. Tercera part de la Fase A.
El maig de 2010 hem iniciat la tercera part de la Fase A de tractament de la documentació del fons “Fàbrica Josep Trepat de Maquinària Agrícola”, subvencionat al 100% per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Amb aquest projecte s’impulsen de nou els primers tractaments i inventari d’aquest ampli fons documental que en el futur permetrà endinsar als professionals de la història en el món de la modernització del camp europeu al segle XX, així com proporcionar les eines bàsiques per a la conceptualització i desenvolupament de continguts del futur Museu de la Fàbrica Trepat.
PERO VATRES QUI US HEU PENSAT QUE SOU???
Qui us dona dret a vosaltres recordar-me cada dia quina hora és o quin dia passem?
Us he demanat permís per que m'informeu del dia que som segons el vostre calendari?
He dit amb algun moment que m'informeu dels amics i familiars que ens han deixat, i per si n'hi ha poc tornar-m'ho a recordar a cop de campana?
Com a mínim si teniu la poca vergonya (i el poc respecte!!!) de fer-ho a cop de campana al costat del meu cap, sense ni preguntar-me si hi estic d'acord, que sonin al ritme que marquen els standarts que la vostra mateixa església ús ha marcat. No teniu ni vergonya ni respecte per ningú!!!!!
Jo personalment no crec pas en un ésser superior, però respecto al qui creu en això. Però no em crec que ningú pugui creure en una banda d'aprofitats que us foten el pèl de tal manera tan bèstia que estan tan lluny de la societat real d'avui en dia. O potser es que sou tots una colla d'hipòcrites que només feu el que us diu una persona poc intel·ligent, però encara molt influenciant en la societat actual (i alhora tan lluny d'aquesta!!!)?
En resum, feu lo que us doni la gana,però lo que si us demano que a mi em deixeu en pau, i si voleu tindre la vostra religió (o drogra!!!!), jo ja elegiré la meua, però no em recordeu mai més la vostra, per que el dia que jo em posa a imposar el que jo penso, encara podríem viure tots en una societat de benestar i plaer constant. (Per cert prohibit per lo que el 90% de la societat actual dieu que penseu).
DÉU, no gracies, JO SÓC MILLOR QUE ELL!!!!!!!
Visca la humanitat!!!!!!
Festa major d’Ansovell
Benvolguts amics d’Ansovell:
Després de l’èxit de la Festa Major de Sant Martí dels anys anteriors, hem decidit tirar endavant la novena edició de la nova etapa de la festa del poble d’Ansovell. Per això us comuniquem que ja tenim el músic emparaulat pel ball. La festa es faria el proper dissabte dia 14 de novembre. Com cada any demanem voluntaris per ajudar-nos en l’organització d’aquesta festa i encarregar-se de la festa en futures ocasions.
Com sempre la festa tindrà lloc a l’estudi, però caldrà abans buidar el material que hi ha. Per això us proposem de reunir-nos uns quants voluntaris el mateix dissabte dia 14, cap a les 5 de la tarda, per acondicionar la sala i preparar el bar. Després de sopar, cap allà a les 11 (23:00h) , començaria el ball, fins que se’ns acabin les forces. Per acompanyar hi haurà coca i xocolata, cava, moscatell i castanyes, i servei de bar pels més assedegats.
El dia següent al migdia, diumenge 15, com ja hem fet els altres anys, hi haurà un aperitiu conjunt per tothom que hi vulgui assistir, que tindrà lloc després de la missa.
Us agrairíem que ens féssiu saber si teniu previst de venir o no, per poder calcular el que s’ha de comprar. Moltes gràcies.
EXCURSSIÓ ANSOBELL-PI DE L’ORRI
Sortida D’Ansobell, pasada l’església surt el camí vell, indicat amb les marques blanques i vermelles de la GR-150 que s’ha de seguir, poc a poc es va agafant alçada, el camí es converteix en un corriol al arribar a unes senyalitzacions en fusta (ANSOBELL I BOSCAL) s´ha de seguir un marge fet de pedres i tot seguit continua el corriol seguint les marques de la GR, tot el camí es en pujada fins arribar al coll a les hores el camí es fa més ample i és bastant planer passa pel costat de l’ermita de la mare de Déu del Boscal i arribeu a una cruïlla de camins on hi ha un àrea d’esbarjo i un com amb una font d’aigua (es potable, ja que és la mateixa conducció que arriba al poble) Teniu que seguir la pista que va cap al sud, a pocs metres heu de deixar aquesta pista per continuar per una altra pista que surt a l’esquerra i fa un revolt, a continuació passa pel costat de una borda que deixeu a ma esquerra. Esteu al camí del “bosc” (que uneix Ansovell amb el cortal del Roig i es pot continuar fins el Quer Foradat). Seguiu per aquest camí a principi força ample i amb una baixada poc pronunciada, s’ha de seguir aquest camí, després es converteix amb un corriol, travessa dos rieres (casi sempre baixen amb aigua) més endavant es torna a eixamplar el camí fins a trobar un creuat, aquí es pot veure penjat d’un arbre una fusta amb la indicació ANSOBELL, ja que aquest camí queda una mica amagat si vens en sentit contrari. Seguiu la pista de la dreta, és ample i bastant planera, passareu dos rieres força amples, però totalment seques, sembla unes pedreres mes que unes rieres, passada la segona heu d’estar atents fins trobar una fita a la dreta i unes marques de pintura de color rosat fort o roig descolorit, heu d’enfilar muntanya amunt seguint sempre les marques de pintura, és fàcil de seguir, tan sols hi ha un lloc una mica problemàtic, és just passar una riera seca a on hi ha una marca en forma de fletxa al ben mig, la lògica seria seguir de front a on es veu una fita, aquest no es el camí correcte, encara que segueix pujant i de tant en tant esta fitat, nomes passar la riera seca heu de tombar a la dreta, aviat veureu les marques de pintura i alguna fita aïllada, el camí es va convertint amb un corriol i la pujada es bastant pronunciada (recordeu anar seguint les marques de pintura, et portaran fins tocar el pi de l’Orri, amb una amplada molt considerable) podeu voltar pels contorns es pot encara veure els dissenys dels orris on tancaven antigament el bestiar i altres pins d’enormes dimensions, però recordeu el camí al pi de l’Orri ja que heu de baixar fins al camí del bosc pel mateix lloc que heu pujat. Podeu tornar fins a Ansobell pel mateix lloc, si més no, hi ha una variant més atractiva. Quan arribeu a la cruïlla on he explicat que hi ha una indicació en fusta que indica ANSOBELL, que es per a on heu vingut l’heu d’ignorar i seguir la pista que us durà a Cava, al voltant de l’església busqueu les marques blanques i vermelles de la GR-150 i les heu d’anar seguint sempre de baixada, hi creuareu la carretera asfaltada i veient endavant Ansovell, arribareu al riu Cadi es travessa per un pont romànic digne de ser fotografiat. Uns metres mes avall abans de creuar el pont hi ha el salt de la llebreta, que és una caiguda d’aigua d’una alçada considerable, és molt bonic veure-ho, ara bé, és de difícil accés. Tornem al pont romànic i el travessem, ara el camí fa pujada, però discurreix gairebé tot per obaga, seguint les marques de la GR arribem a Ansobell. Temps orientatiu de 3,30 hores a 4 hores a bon pas.
Quin tipus de lletra és?
Desprès haurem de buscar-la i mirar si és lliure o de pagament.
Per buscar la font: http://www.myfonts.com/WhatTheFont
Per baixar-se fonts: http://www.dafont.com
Inici de sessió d'usuari
Amb el suport de
