Blocaires del Pirineu

Aquesta tarda inauguro finalment l'exposició de fotografies "TINDUF, viatges als campaments de refugiats sahrauís (2005-2008)". Després d'anys pensant, parlant i mirant el material finalment em vaig decidir a principis d'aquest any. Montar una exposició no és fàcil. Cal tenir el material adequat, una sala d'exposicions (aquest cop la sala d'exposicions d'art de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell), els diners per imprimir el material, molta energia i sobretot bons amics disposats a donar-te un cop de mà. Aquest darrer element és sens dubte el més important, almenys per mi. Aquestes darreres setmanes vaig una mica curt d'energia i sense l'empenta, el treball i el suport d'alguns bons amics aquest projecte no seria el mateix. Sens dubte es mereixen tot el reconeixement del món.

Com sempre m'agrada complicar-me la vida, aquest cop no és una excepció. L'exposició és segurament la part més important d'aquest projecte, però no l´únic. Avui, unes hores abans de la inauguració, us presento  la web de l'exposició (part complementària del projecte).

l'adreça és: http://www.pepfarras-tinduf.com/

i podeu trobar els textos del comissari de l'exposició, l'Ermengol Puig, els textos informatius que parlen del conflicte i dels campaments de refugiats, les fotografies i si voleu els vostres comentaris. M'agradaria llegir i publicar els vostres comentaris sobre l'exposició i també sobre la web. Si us bé de gust, podeu enviar-los a l'adreça: pepfarras@gmail.com


Per cert encara no puc assegurar-ho però si tot va bé l'exposició viatjarà cap Andorra el proper mes de Novembre. De moment és tot!

Aquest és sempre el gran argument que fan servir uns i altres. Pocs són els que reconeixen els errors o els que parlen clar i amb transparència. El debat polític sempre gira al voltant del mateix: la conxorxa, ja sigui de veritat o ja sigui inventada o ja sigui rumorologia de cafè.

Un sopar que reuneix diferents persones, és una conxorxa. Que el sector comercial aixequi la veu en contra d’un decret, és una conxorxa. Que en determinats moments el sector financer hagi manifestat -molt prudents ells sempre- algun lleuger dubte sobre alguna actuació política, és que hi ha una mà negra al darrera en contra del Govern. Que una cònsol expressi en nom de tots els comuns el seu parer sobre actuacions del Govern, és que vol fer oposició perquè és liberal contrària a l’executiu. Que hi hagi un grup de gent que vol formar un nou partit per -diuen- aglutinar els desencantats i unir el centredreta, és una conxorxa per desbancar l’actual líder de l’oposició. Que la premsa escrita publiqui determinats articles d’opinió, escrigui determinades notícies, és conxorxa del grup editorial per fer caure qui mana… i així un llarg etcètera. Buff, quin cansament.

Però el pitjor dels casos ja és el d’ahir, i que, després que un conseller general i professor d’ètica i religió per a joves hagi reconegut públicament haver mantingut converses de xat amb ‘alguns continguts poc adequats’ amb una menor de 14 anys alumna de l’escola on treballa, encara hi hagi algú que parli de conxorxes i que l’objectiu no és altra que liquidar políticament el conseller general perquè accedeixi el ‘fill de’ i endureixi l’acció del grup minoritari a la cambra parlamentària de cara a la negociació pressupostària i l’aprovació de les lleis fiscals, ja anem al límit de la paranaoia. Uix, però en aquesta teoria de la conxorxa hi ha més branques, perquè els de l’altra banda hi veuen la mà allargassada que arriba des de l’hotel Mandarín que vol pactar amb Bartumeu.

Política de cafè o política de botifarra com més d’un cop m’ha fet reflexionar un il·lustre conseller general al llarg d’aquests darrers 365 dies.

Finalment, tot i alguns problemes amb la subjecció de les fotografies, l'expo va quedar enllestida. Queden per retocar alguns aspectes menors, però res important.
De nou l'Ermengol i el Miquel aquest cop amb la col·laboració del Raimon van donar-me un cop de mà. Tinc la sensació que ha quedat prou digna.

DE: http://sapeira.blogspot.com/2010/08/comneix-la-terreta.html

EL COL·LOQUI DEL PONT DE MONTANYANA ESTAVA ORGANITZAT PER
CDF-CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA
Peu de foto: El senador de CIU, Ramon ALTURO, amb Carles Barrull, representant de CDF a la Ribagorça.

El passat divendres 27 d'octubre, prop de 80 persones van seguir la xerrada- col·loqui del senador de CIU per Lleida, Ramon Alturo, que va organitzar Convergència Democràtica de la Franja a El Pont de Montanyana (Ribagorça). Alturo, nascut a Durro, a la Vall de Boí,va explicar que les infraestructures aporten a un determinat territori competitivitat, productivitat, formació i internacionalització de la seva economia. Ramon Alturo va apostar per la igualtat d'oportunitats del món rural pirinenc en l'accés a les infraestructures com a eina de desenvolupament social i econòmic del territori. En un context negatiu, amb un atur superior al 20%, el més elevat de tota la Unió Europea (i més del 40% entre el jovent), amb una pèrdua del 7% de cotitzacions d'autònoms a la Seguretat Social (més de 200.000) i amb el govern de Zapatero que no compleix els pactes que s'aproven al Congrés i que, en més de 30 anys de democràcia, és l'executiu espanyol que suma més incompliments, l'horitzó que es veu no és molt esperançador. Per això, el grup de CiU al Congrés va oferir un pla de reformes estructurals que buscaven ser competitius i crear treball. Aquest pla incloïa mesures per garantir els crèdits a les pimes i autònoms, amb especial atenció en els nous emprenedors; un pacte estatal per a l'educació, la llei de morositat –CiU va aconseguir la seva aprovació -, o iniciatives fiscals que evitessin la pujada de l'Iva, entre d'altres. Alturo va destacar 4 eixos més que són claus: formació, infraestructures viàries, complementarietat dels sectors econòmics que es desenvolupen al territori i les TIC.
1. formació i educació:
igualtat d oportunitats per als estudiants del món rural, sistema de beques d'estudi efectiu i educació a distància de qualitat i amb una àmplia oferta. cicles formatius (antiga FP) al territori, que doni resposta a les necessitats laborals de la zona i amb recursos endògens del territori.Aposta per la auto-ocupació.
2. infraestructures viàries
actualment, paralització de les variants del Pont de Suert i Vilaller i de l'Eix Pirinenc, Accessos aeroport d' Alguaire: s'ha maquillat amb l'aportació de 700 milions més, quant la retallada total que ha fet Foment supera els 5000 milions d'euros.
Infraestructures no convenients i amb uns procediments poc seriosos: Autopista Elèctrica- MAT Montsó-Isona.
3. Complementarietat dels sectors econòmics: agrícola, ramader, turisme, caça i pesca, per a poder "Viure al territori i del territori" (Jordi Pujol). Apostar per la sostenibilitat però no per la defensa dels animals abans que de les persones. Les diferents administracions –tant per competència com per territorialitat- han de tenir accions conjuntes i coordinades. Exemple: Si volem potenciar el romànic del Pirineu, augmentant l'oferta turística, cal posar rètols a les autopistes, que són competència del ministeri. I el ministeri no farà res si no li ho demana la Generalitat, que no té res a veure amb la promoció turística comarcal o local.

El posterior debat interessà molt al públic que es preocupà per la mobilitat de transport, la llei de dependència, els accessos i els comerços de la futura autovia A-14 que vorejarà El Pont de Montanyana i afectarà directament a la zona industrial i d'oci d'Areny de Noguera, les connexions amb l'Isàvena i la Conca de Tremp, l'Autopista elèctrica que segons sembla indicar passarà a tocar de Montanyana i el Castell de Mur, focus turístics de primer ordre i on s'han invertit centenars de milions d'Aragó, Catalunya i Europa per a conservar el patrimoni historicoartístic que ara volen que competeixin les torres medievals amb les torres elèctriques. Una de les preocupacions de la gent mostrà és la manca de jovent que es quedi, l'envelliment de la població o la inactivitat social i econòmica a localitats com Areny de Noguera i El Pont de Montanyana.
Els membres de CDF es van mostrar molt crítics amb els governs locals de la Ribagorça i amb la manca de transparència i es van comprometre a fer uns programes electorals que apostin per la dinamització econòmica, social i cultural d'aquests territoris

Webcam d'Esterri d'Àneu avui

Les pluges s'han registrat al llarg del matí i migdia deixant després el cel bastant ennuvolat. Les precipitacions han estat irregulars, en alguns llocs ha arribat als gairebé 33 litres com és el cas d'Esterri d'Àneu i Espot i els 41 de Planes de Son, i en altres llocs s'ha quedat molt per sota. Cal destacar un punt del Pallars Jussà, Sant Martí de Canals on han caigut 74,8 litres, un bon aigüat. Les temperatures s'han mantingut més baixes, màximes bastant més curtes i mínimes similars o més altes.


T. Màxima T. Mínima Precipitació Esterri d’Àneu 960m 23,6
13,7
32,8
Planes de Son 1.560m --
--
41,6
Llessui 1.400m --
--
--
Rialp 725m
25,8
16,6
16
Ribera Cardós 898m 23,7
13,6
15,4
Llagunes 1.308m 17,9
12,6
4,2
Farrera 1.384m 20,9
12,4
8
Refugi JM Blanc 2.350 12,8
7,4
18,2
Refugi Amitges 2.380 12,4
7,1
24,2
Sort 680m 24,3
15,2
12,8
Bonaigua 2.266m 12,4
6,5
--
Salòria 2.451m 11,5
5,5
9
Unitats: precipitació mm

Més dades de precipitació:
Escaló: 12,6 mm
Alins: 17,8 mm
Collegats: 22,6 mm
Tavascan embassament: 9 mm
Espot 1959m: 33,2 mm
Senterada: 34,6 mm
Estany Gento: 36,4 mm
Torre de Capdella: 22 mm
St. Martí de Canals: 74,8 mm

El “sel” - palabra castellana- és – o era, ja que avui dia les barreres han desaparegut- una mena de cortal perfectament circular que trobem als Pirineus i a la serralada cantàbrica sota denominacions diverses però la cosa no cànvia gaire. El terreny del sel es trobava generalment als límits d’un bosc al detriment del qual almenys part de l’àrea hi era obtenguda per tala. Així, els constructors i utilitzadors del sel podien aprofitar de la fusta com a material per a les construccions de les barreres del cortal, per edificar-hi la barraca del pastor, i també com a combustible. Al centre geometric de l’estructura circular s’hi trobava un molló o una fita, a partir del qual es podia dibuixar la circumferència de l’estructura amb l'ajut d'un cordill. Al País Basc, aquesta fita central es diu austarri, austerritza o sigui pedra de cendra. I efectivament, s'hi va poder trobar traces de cendra en almenys un cas. Aquest descobriment va permetre de datar l’estructura corresponent per la tècnica del C14, i era el segle 2 en aquest cas. A més, 8 pedres perifèriques hi solen ser plaçades de manera geomètrica, exactament sobre la línea de la circumferència, sense que en sàpiguem la raó, simbòlica, religiosa o altra. Aquesta costuma podria remuntar a la cultura dels megàlits (veure l'article de Luis Mari Zaldua Exabe, en eskuara), cultura estretament lligada al pastoralisme, ja que estructures semblant i molt més antigues van ser descobertes a Bretanya e a les Illes Britàniques. En tot cas, al País Basc, era totalment prohibit desplaçar aquestes pedres. La tradició oral basca és rica de relats consagrats a aquells desgraciats qui s’han permès de transgressar aquest tabú. Un cop morts, no poden trobar el descans fins a que tornin a posar la pedra al seu lloc original.



El sel responia a la necessitat d’aplegar el bestiar a dintre d' un cortal tancat y vigilat per els hi fer passar la nit, per tal de guardar-los fora de l’abast dels predadors. Els « selos » d’estiu són a les estives, mentre que els « selos » d’hivern són situats més a baix. Eren doncs cortals d’ús estacional, temporal i no permanent. L’extinció dels predadors a la muntanya va provocar la desaparició dels « selos” com a tancats, a una època recenta. Nogensmenys, en podem encara veure traces ben visibles, sobretot des d’un avió, i els sels més antics donen feina als arqueòlegs. La forma rodona del sel d'Akola (Akolako saroia), a prop d'Hernani, Guipúscoa, és encara visible malgrat la reconquesta parcial del terreny pel bosc veí:


El mot sel es troba fossilitzat a la toponomia de manera abundant a Cantàbria i particularment a la seua part meridional (Pas-Miera: Selviejo, Sel de la Carrera, Sel del Hoyo, Sel del Manzano, Sel del Haya, Sel del Tojo, Selaya, etc, etc). I el mot va servir a formar un verb en la parla passega (pasiega): aselar (las gallinas), és a dir tancar les gallines a dintre d’ un lloc segur, per passar-hi la nit, de manera que s'hi quedin fora de l’abast dels predadors (guineus, martes etc). És probable que aquest mot s'aplicava als ramats quan els "selos" eren encara utilitzats.

L’etimologia de sel és desconeguda. Tovar va proposar un origen pre-indoeuropeu, mentre que Coromines pensava més aviat a un mot cèltic: sedlon del qual tenim només una occurència atestada per una inscripcion gal.lolatina trobada a Autun (P.Y Lambert, La langue gauloise, editions errance, 1995). El mot hi apareix sota una forma potser composada: canecosedlon (acusatiu de *canecosedlos) e de sentit desconegut. El mot hipotètic -sedlon fa pensar al llatí sedile que té com arrel sed, sed en gascó i seu en català (la d’Urgell) (cf. anglès saddle : sella, sella ve del llatí *sedla). Per tant, la relació entre el concepte de cadira o de seu amb la de sel no em sembla gens evident. Només per això, la proposta de Coromines em posa problema. O sedlon no vol dir cadira ni seu, o sel no ve de sedlon. EDIT: veure el post-scriptum a la fi del post.

En basc, sel es podia dir de diverses maneres segons el lloc: saro, saroi, sarobe, korta/gorta, ola i kaiolar.

Els origens de saro, saroi i sarobe ens són desconegut, semblen presentar una mateixa arrel « sar », potser un variant de sel (doncs celticisme possible). En tot cas, tal era l'opinió de Coromines. Però caldrà plantejar la questió de la relació possible entre el gascó sarralh (clos, sel) i el basc saroi, hi tornaré més lluny.

korta o gorta : aquí ens trobem davant un gasconisme probable, de cort (mateix sens que en català: cort, cortal).

Ola: mot probablement romànic, el sentit primitiu del mot llatí ola era « pati rodó », que correspon perfectament al sel. D’aqueste mot llatí ola van eixir dos mots en català: aula (la sala) i olla (el vas rodó de cuina, o sigui ola o olha en gascó). Semanticament, el mot fa pensar a l’antic mot pirinenc baran(d)a en combinar el concepte de cercle i de tancat.

Kaiolar prové deu baix llatí *cubiolaris (petit dormitori) com el mot nordoccità (del Massís Central) cuiolar (A. Dauzat) : cabanya de pastor i el gascó cujalar (pronunciat cüialà o cüjalà segons els llocs): cabanya de pastor i per extensió clos de la cabanya, el “sel”. Cal notar que kaiola en basc vol dir gàbia, això va poder influenciar la mutació de u a a per designar el “sel” i em sembla significatiu del passatge semàntic de dormitori (barraca) a cortal.

Els mots gascons per dir sel no són gaire diferents dels seus equivalents bascos:
corteu, saròi, sarroi, sarralh i la lista dels cujalars, cujus, etc.

Corteu és l’equivalent del català cortal, de cort (cf. basc corta / gorta), pati tancat per als animals.

Sarralh és clar: és identic al català serrall, amb el sentit primitiu de l’italian serraglio , és a dir clos. La forma femenina de sarralh, doncs sarralha, vol dir pany (el del serraller, del manyà). Saròi és evidentment identic al mot basc saroi, i ens podem preguntar si saròi e sarroi no són formes deformades de sarralh. Si fos el cas, el basc saroi seria un gasconisme, però els casos de saro e sarobe quedarien per resoldre. Doncs, sembla més raonable pensar que saro, sarobe i saroi son aparentats entre si, i la semblança amb sarralha seria fortuita. Saròi seria més aviat un basconisme en gascon, i sarroi potser el resultat d’un encreuament entre saròi i sarralh.


Heus aquí el pla d'un sel trobat al lloc dit "Sarralh de Broquèra".
Es troba al terme comunal de Doasit (Xalossa, Landes), és a dir prou lluny de la muntanya. La circumferència del sel hi és encara ben visible, marcada per una alçada de terra de quasi 1 m d'altura en alguns endrets.



Cujalar té un munt de variants locals en gascó : tots derivats de cubiu(m), (cuju, cuiu, cueu) o de cubiolar(is) : cujolar, cujalar, cuilar, doncs és un lloc per dormir i al principi el mot designava la barraca del pastor. Per extensió, va designar el sel. De notar que cujola (var. cujòla) significa també gàbia a la muntanya bigordana com a la Gascunya central (Gers). Doncs, amb el mot més proper al llatí cubiolaris : cujolar, retrobem el lligam amb l'idea de gàbia ja notat en basc amb kaiolar / kaiola.

Per resumir, tots aquests mots fan pensar a clos, cort tancat, gàbia : és el lloc on tanquen els animals com a mesura de seguretat, d’ampar. És també el cas de sel per l’intermediari del verb passec (pasiego) aselar que avui dia s'aplica només a les gallines, és a dir tancar les gallines a dintre d'un lloc segur, però al principi el mot devia concernir el bestiar que els pastors tancaven a dintre d'un sel per la nit.

Avui dia, les baranes circulars han desaparegut de la muntanya, com els predadors. Queden només els terrenys. Mots que, abans, designaven el cortal rodó van canviar de significació com korta en basc, que ara designa una prada o un camp, tan obert com tancat, o la baran(d)a que s’ha perdut el sentit de sel per especialitzar-se en el de barrera i de balustrada, o el sarralh gascó que ara designa més aviat un domini, una propietat, sense oblidar el mot sel mateix que sobreviu només amagat a dintre del verb aselar.
I per acabar en música i fer-me content, heus aquí una cançó tradicional del País Pasiego, país del sel per excel.lència, cantada magnificament per la joveneta Puri Díaz, semi-finalista (el 2007) i finalista (el 2008) al concurs Pozu Jondu a Santander.


EDIT Em pregunto si l'etimologia de sel no podria relacionar-se amb el mot llatí situla: urna, cubell, o més exactament amb el seu equivalent en llatí gal.loromà: sitellus -potser un celticisme, d'un mot cèltic *sitillos o *sitellos? En tot cas, sitellus va donar en francès: seau (galleda). La forma antiga del mot seau era seel, després sel, ara seau. En occità, situla va donar selha. Quant a la relació semàntica possible entre cubell o galleda i sel, cf. el basc ola (és a dir sel), i, en català, la galleda mateixa. L'ètim de galleda (antig. i dialect. galleta) sembla compartit amb l'occità galeta ( = galeta), probablement del mot gal.lic *gallos : pedra (gal.lès: gall = pilar de pedra, cf. fr. antic: gal= pedra, fr. i oc. galet = cat. palet. Aquest ètim és desconegut en gascó. El punt comú entre la galleda, la galeta i el palet és la forma rodona. L'arrel gal (pedra) és molt antiga i no sols indoeuropea, la retrobem en llengües semítiques també. Per exemple, en hebreu, gal vol dir pedregam, galgal: roda, rotlle ... Em sembla que hem arribat al punt de partida, oi? Doncas, qu'èm a baranejar (Doncs, estem fent voltes)!

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

L’Ajuntament pagarà les pèrdues de l'empresa privada i garanteix un benefici mínim del 6 % anual durant els 40 anys de la concessió.

Progrés també denuncia la manca de transparència de tot el procés, que s'ha publicat a informació pública durant el mes d'agost.

El grup municipal del PSC-Progrés a l'Ajuntament de La Seu proposarà al plenari la suspensió immediata del procés de construcció de la piscina coberta al considerar-lo inadmissible i perjudicial pels interessos de l’Ajuntament i dels ciutadans en general.

Progrés afirma que és del tot inadmissible que una administració pública assumeixi el dèficit d'explotació d'una empresa privada, sense cap tipus de límit, durant els 40 anys que es preveu que pugui durar la concessió. A més, a part d'assumir el dèficit d'explotació, l'Ajuntament es compromet a garantir uns beneficis del 6% cada any.

El grup municipal del PSC-Progrés ha presentat en el dia d'avui, les al·legacions en contra de l’acord del Consell d'Administració del Parc del Segre, del 17 de juliol al considerar-lo lesiu pels interessos públics.

Progrés lamenta que s’hagi utilitzat l’encàrrec de gestió de tot el procés al Parc del Segre S.A. per tal d'evitar el debat polític i ciutadà entre els diferents grups de l’Ajuntament i la ciutadania.

El PSC-Progrés denuncia que un projecte tant important per a La Seu com aquest, per la seva magnitud econòmica i la durada de la concessió, 40 anys, tot el procés d'informació pública s’hagi fet coincidir amb el mes d’agost, període on les empreses i ciutadans en general fan vacances. En el moment d’aprovar els plecs de clàusules no hi havia els informes preceptius ni de la interventora ni del secretari municipal.

Tampoc s’entén com és que les bases no contemplen abonaments o preus especials per a determinats col·lectius de La Seu; com escolars, gent gran, clubs esportius, etc. O el fet que a l’empresa adjudicatària també se li atorgui el dret d'explotar les pistes de tennis, les de pàdel i la piscina d'estiu sense fer-hi cap inversió inicial.

No pot ser que l’Ajuntament pagui les pèrdues d'explotació i al mateix temps asseguri uns beneficis del 6% anuals, d’una empresa privada durant 40 anys.

Fer coincidir tot aquest procés durant el mes d’agost no ajuda a la transparència, ni al dret a la informació que han de regir sempre en totes les accions de l' administració pública.

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}

Acord de mesures per a l'Ocupació Juvenil a Catalunya (2009-2012)View more presentations from Treball. Generalitat de Catalunya.

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

Doncs ja està fet, les primeres fotos ja penjen de la sala d'exposicions "la cuina". Avui finalitzarem la feina, si tot va bé. La veritat penjades a la sala fan més patxoca del que em semblava. Ja queda menys!
Per cert, agraïment públic pels amics Ermengol i Miquel.

Les energies renovables seran les protagonistes de la Diada de Cerdanya d’aquest any. El 18 i 19 de setembre, Estavar, a l’Alta Cerdanya, acollirà la vint-i-vuitena edició d’aquesta festa, coordinada per l’Institut d’Estudis Ceretans i per un municipi de la comarca, que cada any canvia. Aquest dimecres s’han presentat els actes de l’edició d’enguany a l’ajuntament d’Estavar.

Al llarg dels dos dies es realitzaran exposicions i conferències al voltant de les energies renovables, com ara la biomassa. Encara no està confirmat, però una d’elles podria anar a càrrec del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. A banda, també s’han organitzat diverses activitats festives i un dinar amb productes exclusivament de Cerdanya. Els organitzadors volen que hi participi gent de tota la comarca

Així doncs, intentaran que durant la Diada tots els pobles de la comarca pengin la bandera cerdana, com a símbol de la unitat de la vall. Durant la Diada també s’entragarà el premi del Primer concurs de fotografia transfronterer, al qual s’hi han presentat 90 fotos, i s’inaugurarà la plaça de la Diada de Cerdanya, a Estavar. Pel que fa al finançament, la Diada serà costejada sobretot per l’ajuntament d’Estavar. Tot i això, les destrosses provocades pels aiguats que va patir el poble a mitjans de juliol, han afectat el pressupost.

Així doncs, el consistori ha demanat subvencions a altres administracions, i per primer any ha aconsguit que la regió Llenguadoc Rosselló doni diners per a la Diada. També han destacat que, per primera vegada, l’Estat francès donarà suport a l’acte i en reconeixerà la seva importància, tot i que no està clar si acabarà donant-hi diners.

A la imatge, la presentació dels actes, a l'ajuntament d'Estavar

Es nota que s'apropen les eleccions. Els presidents viatgen a la Xina i els trens semidirectes tornen a arribar a Puigcerdà. Segons les notícies, un parell de trens semidirectes connectaran Barcelona amb Puigcerdà amb una reducció sensible del temps de trajecte dels altres trens "habituals". Analitzem la notícia.

En primer lloc, això dels trens semidirectes no és res de nou. Ja n'havíem tingut i els van suprimir per vés a saber quin motiu. I recordo que trigaven si fa no fa el mateix que els que no eren semidirectes. Raó: doncs que la via és d'un sol carril i degut als inevitables retards, s'havien d'acabar esperant a l'estació més recòndita del recorregut. Resultat: trigaven una mica menys i costa de parar en pocs llocs, però res d'espectacular.

Ara, sembla que se'ns en fotin i ens volen tornar a posar aquests trens i ens ho venen com la gran notícia de l'any. Però la cosa no s'acaba aquí. Resulta que aquests trens semidirectes només són de dilluns a divendres, així que els caps de setmana, que és quan es registra més tràfic a la línia, els trajectes duraran exactament el mateix. Mare meva, quina idea més brillant. Algú es deu haver quedat calb de tant pensar!

Però mirem quin horari tenen aquests trens: un pel matí de matinada i el de tornada molt proper al darrer tren, per la qual cosa, ni tan sols augmentem horaris. En fi, tot plegat un pedaç molt poc galdós amb tuf preelectoral. Però en fi, alegrem-nos i fem xerinola, que menys dóna una pedra.

Los extranjeros representan el 13,3% de 1.241.958 alumnos matriculados El curso se abrirá con 616 enseñantes y 27.325 estudiantes más que en junio
La tendencia al alza en la incorporación de alumnos inmigrantes al sistema educativo catalán inaugurada hace una década se interrumpió bruscamente en el curso 2007-2008.

Hace un año, el porcentaje de extranjeros descendió ya unas décimas y el próximo 7 de septiembre el año académico se inaugurará con un nuevo retroceso porcentual: los 153.000 inmigrantes que está previsto que se escolaricen equivaldrán al 13,3% del total del alumnado, el índice más bajo de los últimos cuatro años.

La coyuntura económica ha frenado definitivamente la llegada de alumnos extranjeros, escolarizados en su gran mayoría en el sector público. Esa ha sido una constante desde 1999, cuando de los 19.759 inmigrantes que ocupaban las aulas, únicamente un 17,5% acudían a centros concertados o estrictamente privados. Ese porcentaje fue del 15,5% en el curso 2009-2010, según los datos de la Conselleria d'Educació.

El nuevo curso escolar ratifica, igualmente, el fortalecimiento del sector público, que ha pasado de escolarizar al 57,8% del alumnado de 0 a 18 años en el 2000, al 65%, de acuerdo con los datos del reciente proceso de matriculación. Los mayores crecimientos se observan en la educación infantil de primer ciclo (0-3 años), espoleados por la política de creación de guarderías, y en la educación infantil de segundo ciclo, la que agrupa a los niños de entre 3 y 6 años. En la primera etapa, el peso del sector público se ha doblado en una década, mientras que la segunda ha engordado ocho puntos porcentuales. Incluso en el tramo en el que la presencia de la pública era más débil, la ESO, la matrícula en los institutos ha ido ganando adeptos, pasando de escolarizar al 55,5% de los estudiantes en el curso 1999-2000 al 61,4% en la actualidad.

Las cifras del nuevo curso escolar batirán otro récord: desde 1989 no se habían contabilizado tantos niños y jóvenes en las aulas del sistema educativo no universitario: 1.241.958. En la última década esa cifra ha crecido en 250.000, de los que 27.325 corresponden al curso 2010-2011.

PLANTILLA MÁS ESTABLE

La contención a la hora de contratar profesorado, inaugurada hace un año a raíz de la irrupción de la crisis económica, vuelve esta vez a repetirse: la plantilla de la Conselleria d'Educació contará, únicamente, con 616 profesionales más que hace un año. La nómina estará formada por 67.054 enseñantes, de los que menos de un 10% son interinos. Ese porcentaje ha ido reduciéndose desde el 2006-2007, cuando los eventuales equivalían al 24% de la plantilla del departamento. La escuela concertada dispondrá de casi 21.500 maestros y profesores.

La matrícula en ciclos formativos de grado medio y superior, la nueva FP, crece más de un 7%, un aumento que también se aprecia en los cursos de formación reglados que imparte

a distancia el Institut Obert de Catalunta (IOC) y en las escuelas de formación de adultos que prevén atender a más de 75.000 personas. Entre las novedades también figura la puesta en marcha de 11 institutos-escuela, centros públicos que escolarizan tanto a alumnos de primaria como de secundaria.

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]