Blocaires del Pirineu

Fiu, fiu, fiu.... Au, ¡¡¡¡“se acabó ximpum” !!!!! Que si la roja amunt, que si la roja avall, lo cuentu xino de l’Estatut i el T.C., que si l’Amstrong ens cau i fot el paripé al Tour que si el Madrid fitxa o no fitxa...  Res, lo de sempre, l’estiu ja ho té això... Ah! per cert i lo nostre!! “sinyor copríncep” Monsieur Sarkozy de visita pel Principat: ça va bien mes amis les Andorrans ? Cops de calor que no faltin.I nosaltres fent una volteta per la France dels francesos... Quin jardinet que tenen els punyeterus... Paradeta a Orpierre (cada any més i més sobat) però és un lloc molt còmode; tota la família hi podem escalar. Bones vies i graus variats per tothom. Des dels quintillos afrancesats, fins els 8a’s i més pel “Lolu” de la família, passant per la varietat intermitja... Escalada física, però rutes guapes. Calor i xafogor a sac...Però es podia escalar força bé. 


El Nanu fent amics grimpaires, alguns fills de la grandeur francesa i d’altres excel·lents companys de roca (tots, però, bona gent). L’Ester assaborint l’entusiasme d’un bon encadenament. I jo? Doncs, fent amistats nocturnes amb l’ensucrat del Monsieur Ricard i amb ell, la família i uns amics d’Andorra,  fent uns riures a la fresca orpierroise.  Passem per alt la idea del Verdon. Molta calor i plaga mosquitera.De retorn a Catalunya, buscant ombres per la Serra de Prades (28 graus a l’ombra a les vuit del vespre), platja de dia, regletes siuranenques a la tarda que, amb aquesta calor, qui les arqueja? Tot i així gaudint com a lokus de la roca...

Ara tornarem al patí del Bernat...Si més no jo. A ell li toca entrenar de valent. Salut i ben retrobats...