Blocaires del Pirineu

Quina nit!! Finalment el vol ha arribat molt més tard del previst i lògicament tota l'organització s'ha vist alterada per aquest motiu. Habitualment arribem a la Seu cap a les 11 del matí però avui hem arribat a les 4 de la tarda. Cansats, amb gana i sobretot amb molta son. De moment ho deixo aquí doncs en pocs minuts tornem a sortir direcció el Prat per recollir els nens i nenes sahrauís del segon vol.Us deixo algunes fotografies en aquest enllaç....

Aquesta nit arriba el primer vol de nenes i nens sahrauís. En un parell d'hores sortirem direcció al Prat del Llobregat. Bé de fet farem una paradeta, ja habitual, a la Panadella. Allà ens trobem tots els coordinadors de Lleida per anar tots junts cap a l'Institut que ens serveix de punt d'acollida dels infants. Enguany hi ha tres vols seguits, un avui, i els altres dos dimecres i dijous de matinada.A partir de demà us en faré cinc cèntims de tot plegat.

Aquests darrers dies m'he adonat d'una cosa: sóc un adicte, sí ho heu sentit bé, un adicte a un petit minyó de tres mesos que s'ha convertit amb tota la naturalitat del món en la meva principal obsessió. Aquesta darrera setmana he estat treballant a l'illa de Sardenya. He estat bé, no puc queixar-me, però tot i així, no he aconseguit treier-me de sobre una certa enyorança. No em fa gens de vergonya admetre que el trobo a faltar. Les seves mirades, els seus somriures i fer-lo adormir en braços. M'agradaria poder-li ensenyar on sóc, les platges, el paisatge i la gent del país. Quan tinc cinc minuts de tranquilitat el recordo, i quan el recordo m'agrada pensar que ell també em troba a faltar. Segurament són il.lusions i pensaments d'un pare novell amb poca experiència. Què hi farem!!
Ja tinc ganes de veure't ratolí!!!!!!