Blocaires del Pirineu

"M'acosto a la finestra i veig caure les volves, espesses. El cel és d'un color de nata muntada, molt densa, lívida, d'una esponjada deliquescència. Les volves cauen verticals i continuades, com si estiguessin habituades a caure sobre aquesta terra. Gran calma de vent. Les coses tenen una immobilitat aturada, impassible."

Font: Vist a l'article "La neu", dins Les hores, de Josep Pla. Edicions Destino, 1992, p. 42.

Som una mica patètics, eh? Ho dic per aquesta alarma que des de divendres més o menys s'ha anat estenent des dels mitjans de comunicació, amb referència a aquesta gran nevada, tant fred, tant vent, tanta mala mar... Doncs res, s'aguanta com es pot i tampoc cal ser tan dramàtic. Aquest cap de setmana, seguir la previsió del temps era tràgic, semblava que havia d'arribar la fi del món. Aquest matí, a la ràdio, tota la programació capgirada per la situació meteorològica. Fem riure. Sí, neva, i què? Que siguem ja al març no vol dir res, de fet encara és hivern. Trobo que tota aquesta dosi d'alarma, de situació excepcional que ens vénen des dels mitjans, no fa més que predisposar-nos fàcilment a trobar l'excusa perfecta per fer que avui no sigui un dia com un altre. És clar que si hi ha molta neu la nostra rutina es veu afectada (jo, sense anar més lluny, ara a mig matí no podré sortir a passejar amb el Josep), però d'aquí a fer crides a la precaució com si fóssim imbècils, n'hi ha un bon tros.

Al Pla neva des de primera hora de la matinada i durant tot el dematí ho està fent amb molta força. Les màquines llevaneu passen tot sovint i la carretera es manté força neta. Ara no té gaire sentit començar a treure pales de neu de davant de casa i anar fent caminet cap a casa dels padrins, ni tampoc en té anar-ne a treure del terrat, o sigui que ens estem a casa, eh, Josep? A mig matí vindrà la padrina i jo m'escaparé amb el Quico, que ell sí que no té cap problema per circular, amb un bon pam de neu sota la panxa. I cap a les dos agafaré el cotxe amb tranquil·litat i cap a la Seu a treballar, faltaria més!

Au, que com sempre diu la meva mare, "tot arriba i tot passa". Bon dia.

josefina