Blocaires del Pirineu

Em quedo atònit quan llegeixo que el 25% dels ingressos de l'administració catalana provenen de la indústria de la construcció; en altres paraules, tenim hipotecat el 25% dels serveis públics en totxo. Coi si són totxos!!! Increïble. Com diuen els anglesos: "astonishing".

De petit pensava que els polítics, els presidents, els alcaldes... eren unes persones molt respectables que estaven allí per la seva qualitat de gestió, honradesa, visió de futur, capacitat de decisió i que, segurament, tenien quelcom que a la resta de mortals se'ns havia negat, una mena de do diví. Amb els anys me n'he anat adonant que la majoria no arriben a la sola de l'espardenya de la mitjana intel·lectual de la majoria dels seus suposats súbdits. Des dels que foten mà a la caixa, fins als especuladors, els corruptes, els que practiquen l'amiguisme, els que s'arreglen els seus problemes sovint de terrenys, els que fiquen el dit a l'ull als seus enemics, els ineptes, els xulos, els inútils... Comptades són les excepcions que podem salvar de la "cremà" de Sant Josep.

Trista és la noble realitat. Mesures i contramesures per punxar globus sonda enviats el dia anterior, actes propagandistes per agraïr una suposada solidaritat per part d'una regió i tapar les vergonyes i una manifestació al cap de dos dies en contra d'aquesta solidaritat. Ens oposem a un transvasament del Roina i aprovem un mini-transvasament de l'Ebre. Potser la clau està en vendre bé l'assumpte i deixar pixar el "matxo", que quatre anys passen molt ràpid.

L'estat d'indignació de la perifèria només és comparable a l'estat d'indignació de molts socis del Barça. Quina mena de gent decideix el nostre futur? Els que ha votat la majoria. I qui ha votat la majoria? El més intel·ligent? El més guapo? El més graciós? El més inútil? El que portava la camisa del seu equip favorit? El que tenia un millor equip? El que s'ha gastat més diners en una fosca campanya propagandística?

Lamentablement el famós arc parlamentari s'ha convertit més aviat en un circ mediàtic, on cada gest, cada paraula i cada aplaudiment està meticulosament estudiat per infondre a l'espectador/votant un espectacle de primera especial i arrancar-li el vot en cada convocatòria electoral. En aquest zoològic només els més bèsties, els més carismàtics i els més bruts surten indemnes i triomfants, tals com concursants de Gran Hermano que hagin llegit Voltaire i es vulguin fer passar per il·lustrats.

A l'il·lustració... Potser que comencem una campanya per fer tornar la guillotina mediàtica, la menys cruel de les morts desitjades.




I la frase del dia: "La paraula s'ha donat a l'home perquè pugui encobrir el seu pensament". Talleyrand

A la zona dels Vilars d'Escaldes-Engordany, trobem sobre un esperò elevat de roca llosenca un important conjunt de gravats rupestres de l'edat de bronze. Per la seva proximitat a l'antic mas, [...]

La creu de feixa Pallola és divisòria entre Catalunya i Andorra. Està molt degradada, però es fa visible al capdamunt d'una roca elevada. La trobem alineada amb les creus 147, 151 [...]

Buscant la possible presència de gravats sobre l'enguixat de Sant Climent de Pal, vàrem observar aquesta figura mig esborrada. Podria ésser un dibuix preliminar corresponent a les pintures murals, o bé una resta d'aquesta pintura molt erosionada.

Al poble de Pal, parròquia de la Massana, hem trobat una llosa gravada amb motius reticulars. Aquestes figures que poden recordar un tauler de joc, i que més aviat les [...]

Una vegada més, la llavor d’un dels meus escrits serà una modesta conversa a vàries bandes mantinguda tot dinant amb un grup de companys de feina. No sé en quin punt la xerrada va virar cap el territori nacional. Sé que va començar molt lluny. Parlàvem de viatges. Algú deia que feia poc havia estat a Roma i que s’ho havia passat d’allò més bé. Un altre xerrava de Bucarest amb entusiasme. La veïna explicava que París no li havia acabat de fer el pes, que potser havia dipositat massa expectatives en una visita que va resultar un pèl decebedora. Encara una altra companya confessava haver estat a Atenes i haver patit el mateix efecte de desencís. Jo els vaig explicar que m’estava reservant gairebé totes les capitals europees més properes per a d’aquí a uns anys: no he estat mai a Madrid, ni a París, ni a Lisboa, ni a Roma. Les circumstàncies d’aquests quatre delictes menors van de la desídia al simple i frustrant retard en arribar a l’aeroport de Tolosa en el cas de París. Aquest juliol visitaré Berlin. Per cert, Londres va resultar un gran amic de molts dels comensals.

D’aquí, vés a saber per quin malabarisme dialèctic, vàrem passar a la manera com ens veuen a nosaltres els que vénen de fora. A casa fa poc que hem rebut visita d’Alemanya amb motiu d’una celebració familiar: els meus sogres i la meva germana política. Varen arribar divendres passat al vespre i van marxar dilluns. La visió que el meu sogre s’ha endut de Sant Julià —i del poc que ha pogut percebre de la resta d’Andorra— hauria de ser vàlida com a termòmetre.

El senyor Wolfgang Rhein va ser a les Valls per últim cop fa quatre anys. No totes les impressions van resultar positives. Aquest divendres va arribar de l’aeroport via Barcelona puntualment i en un autocar ampli i còmode. Aquella mateixa nit va allotjar-se en un hotel que va qualificar d’idoni. Cap queixa: el recepcionista que els va atendre era molt amable, l’habitació preciosa, els esmorzars bons i generosos. Va opinar que el Centre d’Esports on vàrem anar el matí de dissabte per a la competició de natació sincronitzada de la seva neta gran era modern i flamant. Va trobar molt correcta la biblioteca comunal. Es va fixar en l’escultura de Viladomat que hi ha prop de la Plaça Laurèdia, en les mans de Calvente a la Plaça de la Germandat, en la de Subirachs i el conjunt de Sergi Mas davant del Centre d’Esports. Va fer fotografies a la Casa Comuna. Va trobar que la cerimònia de comunió a la que va assistir diumenge estava ben pensada, organitzada i executada. Va adonar-se que la proliferació de carrils en direcció a Andorra, els panells de doble sentit dels vials centrals i les rotondes feien que el trànsit fos més fluït que en d’altres temps. Al restaurant on vàrem anar a dinar ho van fer tot amb excel·lència: rebuda, atenció, detalls amb menuts i grans, menjar, beure, ambient, decoració.

Una de les conclusions de sobretaula: de tant en tant ens aniria bé mirar-nos el propi país amb ulls de turista. Un company corrobora que hi ha elements d’aquí als quals no atorga gaire importància perquè sap que els veurà cada dia, però que si els presenciés a l’estranger trobaria dignes de foto. Una amiga planteja la següent pregunta: us imagineu si poguéssim tornar-nos a mirar el de sempre amb ulls verges? Un altre va encara més enllà: us imagineu que poguéssim esborrar les primeres mirades només quan s’han demostrat equivocades?

BonDia Andorra, 16 de maig del 2008
_uacct = "UA-2051198-1"; urchinTracker();

Sovint m'aturo un moment per contemplar com de ràpid anem amunt i avall. Sempre amb pressa, sempre mirant el rellotge, sempre parlant pel mòbil. La nostra és una societat que per damunt de tot premia la velocitat: qui és el més ràpid en fer una feina, a la carretera, en els estudis, fins i tot els nostres jocs premien la velocitat. Recordo que quan erem més joves alguns (els que tenien més estómac) feien competicions per veure qui bevia més ràpid una cervesa. Tot plegat una ruqueria d'adolescents però com va dir un savi els jocs dels nostres joves, són un reflex de la nostra societat.
Sempre he estat una persona tranquil.la, almenys externament. Per això em fixo molt en les presses dels altres, en com de ràpid ens posem nerviosos, en quantres vegades miren el rellotge, en com deixem de gaudir del temps, de la solitud, de la tranquil.litat.
Viatjar als campaments de refugiats sahrauís m'ha ensenyat a ser pacient, a estar tranquil, a no córrer per tot i valorar les petites coses de la vida com una bona conversa, una bona companyia, un bon te, un bon cafè i unes bones patates fregides....

Heu pensat mai quines són les vostres necessitats? us heu fixat en com aquestes varien amb el temps? En Abraham Maslow va definir les necessitats de l'ésser humà en cinc nivells:

El primer nivell fa referència a les necessitats fisiològiques, com voler menjar, beure, dormir.
El segon nivell es pot resumir com a necessitat de seguretat. Inclou no sentir-se amenaçat per cap perill, tenir una feina (per no témer la pobresa), veure sans els éssers estimats.
El tercer nivell és l'acceptació social, la necessitat de sentir-se part d'un grup, de tenir amor i amistat.
El quart nivell és el de l'autoestima
El darrer nivell és el d'autorrealització, quan la persona busca un sentit a la pròpia vida. Inclou el desig de la bellesa, de potenciar les pròpies qualitats o d'aprendre coses noves

En Maslow sempre m'ha ajudat a comprendre com de mal repartit està el món, en quant tenen alguns i en lo poc que té la majoria.

De nuebas, Onset salió de casa suya, a onsera, y se'n fue enta una espelunga (espluca, espluga; cat. cova/espluga). Ye de dar que no ye una onsera, ye prou chicota. Bes-te-ne a saber si bi abió bel lupo u bel animalet. Qué tranquilo se bi ye! Mesos a pensar, talmén bel maqui se i amagó u bel fuyitibo... Quí sabe! Ombre, pero regular que belún que se tresbatise se i amagaría u que plebese como istos días...

Nomás os paxarez (y os pins) son testigos de tot o que i pasa...


Por zierto a toponimia tampoco falla, en Sobrepuerto i hai Espluca Juan, tamién tenemos La Espluqueta, una montaña que ye Espelunga, Espluca negra en Ordesa, Morrón de ra espluca (si en trobo más ya i meteré).

Ahir per la nit vaig poder assistir a l’assemblea que va convocar l’Associació de Comerciants de Puigcerdà al Casino Ceretà, amb nombrosa assistència de públic, per parlar del tema que més els preocupa ara: la supressió de més de 150 places de pàrquings al centre del poble en ocasió de la remodelació urbanística projectada per l’Ajuntament.

He de dir que el to que es van fer servir a la major part de les intervencions va ser força moderat i allunyat de la confrontació, però també es va arribar a la conclusió –crec que generalitzada- que l’actual Alcalde no té com a prioritat fer pàrquings, ja que diu que en sobren.

El seu principal argument és que l’ocupació del pàrquing SABA és del 35%. Suposo que el que no té en compte és que durant la setmana, el pàrquing té una ocupació mínima i durant el cap de setmana i festius, s’omple ràpidament. Ja ho diu la dita: “Hi ha petites mentides, grans mentides i les estadístiques”.

D’altra banda, això és com dir que sobren places hoteleres a la Cerdanya perquè l’Hotel Villa Paulita (de 5 estrelles) no s’omple. Home, això és trampa! El pàrquing SABA és caríssim i les zones blaves no són gaire més barates. A més a més, a diferència de la resta de llocs civilitzats del país, es paga zona blava un munt d’hores al dia, els set dies de la setmana.

La sensació que vaig treure és que el comerç, lluny de les acusacions d’ultraconservadurisme i manca de diàleg- que llança l’Alcalde, vol dialogar i trobar una solució pactada al problema actual de la manca d’aparcaments que s’agreujarà amb la peatonalització de les places del centre urbà, però que l’Alcalde no està gaire per això.

El resultat, molt em temo, serà una mobilització i una confrontació entre l’Ajuntament i el poble (no només els comerciants). Es va parlar de recollida de signatures, manifestacions, tancament patronal, mobilització dels mitjans de comunicació i altres mesures de pressió.

Bé, he de dir que per primer cop en la meva vida he vist el comerç de Puigcerdà sorprenentment unit. Jo de l’actual consistori començaria a reflexionar sobre l’assumpte si no volen que se’ls escapi de les mans i la cosa derivi en confrontació oberta, cosa que no beneficiarà ningú.

Llevamos ya que me sé yo la de días sin veyer el sol. Ayer estió tot el día nuble encara que apenas plevió. Pero el de güe ya pareix un diluvio. Soi salito de casa a las seis d'el maitín cara ta Uesca a fer-me el reconoiximiento medico pa enganchar en poquetz días en el Parque (se se pensaban que m'ibe a estar dos horas de viache sin pixar per ers iban buens), e a'l talle prencipiaba a plever. Tot el camín de baixata viyendo cayer l'augua con ganas, la hora que somos estatos en Uesca diluviando, la tornata enta casa més encara. Baixaban es barrancos plens, perque la tierra ya ye farta d'augua, e se la pisas vomieca. El tunel de las Devotas altra vez con el churro per dencima (vid. es posts anteriors) e el río Cinca medrato.
Espero que per la zona que abasteix d'augua a Barcelona pleva tanto como per aquí pa que no tiengan problemas d'abasteiximiento e no tiengan que foter-le-ne a dengún. Aora blinca el Gubierno d'aragón que recurrirá se no se paraliza el prochecto perque ya s'ha superato la fase d'emerchencia (¿pero no deciban antes que no yera un trasvase? ¿de qué coda van a recurrir aora?).
Només espero que maitín l'orache nos dé una tregüeta pa poder baixar a viyer las navatas, que me faría goyo de llevar-ie a Zilieta, encara que cal decir que a era igual se le'n da que baixe navatas, portavions u petrolers, mientres tienga pedretas de la glera pa arrullar-las ta'l río.
He leito en el Diario d'el Alto Aragón que i hai siete u ocho (güeito) navatas prestas pa totas las delegacions (d'Alemania, Republica Checa, Finlandia...) e que talment es "raiers de la Pobla de Segur" en trayerán una altra en cambión. Pareix que la cosa promete, per ixo espero que faya un buen orache, a'l menos unas horetas. Ademés en L'Aínsa i autúa de tardes la colla Val d'Echo, an que tiengo un par d'amigos, e querrí ir a veyer-los perque nunca no es he vistos tocando en "direuto".
Pos ixo, superatos es problemas de la sequera, que nos faya un poquet de sol, que queremos plegar muixardinas e muixardons.

ELS ALUMNES DE PRIMÀRIA JA HEM TORNAT DE COLÒNIES...
I ENS HO HEM PASSAT MOOOLT BÉ!

AQUI TENIU EL RECULL DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA!!

DES DE LA PÀGINA WEB HO VEUREU MÉS BEN CLASSIFICAT O DES DELS BLOCS AVIAT HI HAURÀ MÉS INFORMACIÓ!!

La Verònica és una jove, conforme al tipus més normal imaginada pel Paulo Coelho i, correspon amb el que en la nostra societat és la institució del matrimoni, la família: al cap i a la fi una fantasia i sobretot una gran dosi letal.

M’explico.

La llei del matrimoni, del dia 30 de juny del 1995 és un exercici sorprenent, de cap a cap, de falç angelisme. El text es permet d’enunciar en el seu article 1.2 que la família és l’element bàsic de la societat i té dret a la protecció econòmica, social i jurídica de la mateixa societat i de l’Estat. Em causa molta estupefacció descobrir la manera com aquesta llei s’esmerça a custodiar les nostres dinasties. El paper de la llei hauria de ser més aviat el de dictar més o menys afortunadament una norma per regular i facilitar la vida política, social i econòmica de la comunitat. I, no serveix de res fer prova de circumspecció. Com pot pretendre una llei regular la vida de la família quan de molt petits ens inculquen allò de que cada casa és un món? Davant la impossibilitat queda només comportar-se educadament i a llarg termini convertir en axioma l’evidència del citat paràgraf. Em confonen amb les seves obvietats i les seves veritats de La Palice.

Per vetllar i protegir el matrimoni, l’Estat recorda essencialment que els cònjuges estan obligats a viure junts, llevat de justa causa que ho impedeixi, a respectar-se mútuament, a guardar-se fidelitat, a ajudar-se moralment i material i a actuar sempre en interès de la família i, poca o molta cosa més. En aquest punt es quan es pot fàcilment redargüir-ho sostenint que amb una bona quantitat de voluntarisme a l’estil inimitable d’en N. Sarkozy podria, com a mínim, plantejar-me la possibilitat de seguir els passos de tots aquells que anuncien, sense pudicícia en proclames, l’”unitas carnis”.

La família és un fenomen de grup innat. No et facis il·lusions! I encara menys quan l’aportació tècnico-jurídica d’aquesta institució està inspirada amb els principis associacionistes. Els excessos es paguen sempre! De tot això, no en puc concloure res més que la família es crea en la fissió. Els defensors del principi de les dissociacions invoquen l’alliberament de l’home del seu pare i de la seva mare i, la teoria de la satisfacció diferencial de les necessitats dels uns i dels altres. En fi, m’agrada pensar amb l’eminent valor de la distanciació per respecte a la persona i com a expressió d’honestetat. Pel dret, és molt més important el divorci que el matrimoni i ja va bé. Però tot i així, la nostra llei confon la família i els llargs capítols sobre separació i divorci mereixen posar-se al dia.

La Verònica decideix suïcidar-se però ningú sap per què!

Los medios se fijan en los 'blogs' · ELPAÍS.com

José Manuel González Huesa, director de Servimedia planteó cómo los jóvenes han cambiado sus hábitos de consumo de medios: "Están dejando de ver las televisión. La publicidad como la hipoteca está creciendo en Internet, pero no se sabe bien cuál será el modelo acertado".

La Directora de la Cambra de Comerç va assegurar que “amb l’ISI hem de pagar els imports encara que es tinguin pèrdues, i amb un impost tipus IGI això no passaria”.

OLÉ, amb els seus coneixements econòmics ...

La Directora acaba de crear un nou model impositiu :
- Es podran descomptar les pèrdues si n’hi ha de l’import a pagar per impostos indirectes.

Personalment prefereixo el meu model :
- Impost directe sobre beneficis. Com que no en tinc, no pago.

Encara que potser es millor el model Mirapeix :
- No declaro la meva activitat econòmica, no recullo el meu N.R.T = No existeixo.

Molt millor encara es el model General Andorrà :
- Retorno tots els impostos, taxes etc. Hem posen a la llista de “chicos malos”, al cap de 3 anys prescriu. No pago i a més em passo pel “forro” les lleis, els impostos i tot el país en general.

Ara que el model PLA-“Pota peluda” Liberal, potser es el millor de tots :
- Que paguin els quatre “gilipolles” de torn, que jo vaig “amassant” fortuna i patrimoni, i vaig invertint a l’estranger. I quant a Andorra arribin els impostos directes, tant sols hi tindré camps, plantacions, vinyes, animalons, tabac ... I tot això no pagarà, al contrari, continuarà cobrant.

Atentament.

Nada los detiene. El humorista catalán Josep Lluís Carod Rovira junto al conseller okupa Joan Saura están teniendo un año frenético, digno de dos jefes de estado: tras la inauguración de las “embajadas” catalanas de Bruselas y Berlín, ambos funcionarios (léase empleados públicos) de alto nivel han dado bandera de salida a la propia de Londres, anticipando las próximas aperturas de París y Nueva York, en verano, y de México y Buenos Aires en 2009.

Siempre he defendido el derecho de Carod a aspirar a la independencia de Cataluña, de forma unilateral si así lo desea, pero preferentemente en sus ratos libres. No puede aceptarse que el número 2 del gobierno autonómico pase de papelón en papelón a costo del contribuyente y que la Generalitat deba entenderse como la extraña conjunción de un andaluz con ramalazos catalanistas, un independentista irredentemente monotemático y un antisistema nostálgico de mayo del 68, en medio de una crisis cuyos detalles no cabe reiterar y a la que el gobierno en pleno se debería abocar, o al menos para eso se supone que se vota cada tanto…

Pero sin dejar el tema diplomático se me presentan algunas preguntas: ¿Cuanto cuesta cada chiringuito de estos y como se gestionan? ¿Quien trabaja en ellos y que méritos hay que demostrar para ocupar plaza? ¿Es que los catalanes no reaccionarán nunca ante estos continuos derroches de dinero (público)?

La Voz de Barcelona publica hoy que el tandem Carod-Saura quiere abrir, también, una embajada catalana en China antes del final de la legislatura. ¿Cuanto falta para que anuncie la inauguración de una embajada catalana en Madrid?

De matinada i durant el matí s'han produit ruixats que no han deixat quantitats gaire rellevants i per la tarda ha deixat de ploure i el cel ha estat variable, fins i tot, a la nit es pot veure la lluna.

SORT 690m.
T. Màxima: 18,6ºC
T. Mínima: 9,9ºC
Precipitació: 1 mm

PLANES DE SON 1.540m.
T. Màxima: 11,1ºC
T. Mínima: 4,7ºC
Precipitació: 1,8 mm

LLESSUI 1.410m.
T. Màxima: 8,7ºC
T. Mínima: 6,1ºC
Precipitació: 1,4 mm

ESTERRI D’ÀNEU 960m.
T. Màxima: 16,6ºC
T. Mínima: 8,8ºC
Precipitació: 1,8 mm

RIBERA DE CARDOS
T. Màxima: 16,6ºC
T. Mínima: 8,1ºC
Precipitació: 1,3 mm

BONAIGUA 2.250m.
T.Màxima: 4,7ºC
T Mínima: 0,7ºC

TAVASCAN
Precipitació: 2,4 mm

Un altre jugador ha dit que la temporada que be no vol seguir a la entitat blaugrana, on anirà? No se sap encara, ens tindrem que esperar a veure quines ofertes te sobre la taula i on finalment es decideix d’anar. Han estat uns quants anys també al club Català, Deco ha sabut lo que es estar a un club gran que a perdut força en l’últim any i vol canviar d’aires i potser acabar la seva carrera a una altra lliga d’alta qualitat. Sempre ens en recordarem dels teus millors moments, gols, jugades bones, les teves bronques, les teves targetes grogues jeje que de mitjana en tenies una per partit, sempre amb embolics.

Adéu Deco, ens veiem en un cara a cara amb el Barça vagis on vagis!



A partir del minut 2 surt amb la camiseta del Barça



Defensem un gran pais, que es petit pero ben parit

Aquesta creu de terme a peu del pic de Casamanya, parteix les parròquies d'Ordino amb Canillo. Està alineada amb les creus anteriors, 159 i 160.